Canço de taverna
Dins de la música tradicional catalana i de taverna, trobem la cançó de taverna: un repertori popular, festiu i participatiu, pensat per ser cantat col·lectivament en espais de trobada com tavernes, places i festes majors. Són cançons que conviden a compartir, a brindar i a fer gresca, i que formen part de l’imaginari musical popular del país.
Aiguabarreig ofereix la seva particular visió de la cançó de taverna per a aquest tipus d’esdeveniments, amb una proposta pensada per a festes on es vulgui donar un aire diferent i una sonoritat renovada a les tradicionals cantades de taverna, tot mantenint-ne l’esperit popular, desenfadat i proper.
La cançó de taverna
La cançó de taverna és un gènere de transmissió oral, estretament lligat a la vida quotidiana del poble. El seu origen es troba en els espais de socialització, on la música servia com a eina de cohesió, diversió i expressió col·lectiva. Aquestes cançons parlen sovint del vi, l’amor, la vida marinera o pagesa, la sàtira social i les petites històries del dia a dia, sempre amb un to directe i proper.
Musicalment, la cançó de taverna es caracteritza per melodies senzilles i fàcilment memoritzables, amb ritmes marcats que afavoreixen la participació del públic. Tradicionalment interpretades amb guitarres, acordions o instruments populars, són peces pensades per ser cantades a cor, sense necessitat d’una gran posada en escena. El valor principal no és la perfecció tècnica, sinó la complicitat entre músics i públic.
A Catalunya, les cantades de taverna s’han mantingut vives gràcies a grups i trobades populars que reivindiquen aquest patrimoni musical. Sovint vinculades a festes majors, fires i celebracions populars, aquestes cantades creen un ambient càlid i festiu on la música esdevé una experiència compartida, reforçant el sentiment de comunitat i identitat cultural.
Cants de barra i fogó
Aiguabarreig s’apropa a la cançó de taverna des d’una mirada personal i contemporània, allunyant-se de les fórmules més habituals però respectant-ne l’essència. El grup reinterpreta el repertori tradicional i crea noves versions amb una sonoritat pròpia, arrelada però oberta a altres influències.
La seva instrumentació singular, amb gralla, tarota, flautes i flabiol, aporta colors inesperats al gènere i en renova el llenguatge musical. La presència d’una veu femenina amb molta personalitat esdevé un element distintiu que trenca esquemes dins d’un repertori tradicionalment masculinitzat.
En aquest espectacle, el públic és convidat a viure la cançó de taverna com un viatge musical que parteix de la tradició catalana i s’obre a altres territoris i sonoritats. Una proposta viva, festiva i participativa que converteix cada actuació en una veritable celebració col·lectiva.
